Ahir, un centenar de persones van participar de la jornada d’activitats amb què ens vam acomiadar col·lectivament del local que ens ha aixoplugat des de l’any 2007, al barri de Dalt Vila de Manlleu. Moltíssimes gràcies a tothom per ser-hi, un dia molt bonic amb les emocions a flor de pell!
A continuació, reproduïm alguns fragments dels parlaments de l’acte de comiat:
Durant més de 16 anys, des de l’estiu del 2007, el local del carrer Rossell 16 de Manlleu ha estat la seu del Casal Popular Boira Baixa. Les quatre parets del Casal han aixoplugat desenes de projectes, lluites i somnis col·lectius. Hi hem teixit complicitats i ens hi hem conjurat per treballar, des de baix a l’esquerra, per l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.
Avui ha arribat el moment d’acomiadar-nos d’aquest local. Un espai que estimem i que ha servit per donar vida i activitat als carrers de Dalt Vila i de Manlleu durant més d’una dècada. Ho fem amb un nus a l’estómac, però il·lusionades pel nou projecte que hem estat capaces de tirar endavant. Qui hagués dit fa 20 anys que el Casal Boira Baixa podria construir el seu propi edifici i comptaria amb més de 300 sòcies? Avui sentim que és un dia important, un moment que marca un punt i seguit a la història del Casal. Acomiadem aquest local, però seguim creixent i ho fem amb més força que mai.
Per algunes de nosaltres aquest Casal ha estat el primer espai on organitzar-nos, un lloc de trobada importantíssim pel jovent de Manlleu. Un espai on entendre la lluita sempre de forma col·lectiva i on conjugar els verbs construir, desobeir i compartir en plural. I si avui som on som –i cal recordar-ho sempre- és per unes quantes joves que van decidir organitzar-se, enlloc de conformar-se, de polititzar-se, enlloc d’alienar-se.
Als Països Catalans som moltes les que hem crescut políticament als Casals i Ateneus. Espais on a més de formar-nos, hem après què és el companyerisme i a treballar colze a colze. Els Casals han estat escoles d’assemblearisme, de solidaritat i suport mutu. De crear el nostre propi contrapoder. De construir sobirania al marge de qualsevol imposició. Aquesta és la història i el llegat del Casal, un projecte polític que ha permès connectar diverses generacions amb una mateixa lluita. Nosaltres quan vam creuar la porta del Casal per primer cop aleshores no sabíem que aquest gest ens canviaria la forma d’entendre la vida.
Segurament, en el seu dia uns altres joves també ho van fer a l’antic local del carrer del Pont i estem convençudes que unes altres persones també ho faran el nou Casal de la Plaça de la Flama del Canigó. Sabem que els camins que porten a la lluita no s’acaben mai. Tal com recordava la miliciana antifeixista Marina Ginestà: en la lluita, després de nosaltres, sempre en vindran d’altres. Amb la cadència d’una resistència constant i el testimoni rebel que passa de generació en generació. Altres vindran i per això som aquí, amb l’herència rebuda i el batec ininterromput, pel més vells dels nostres somnis.
Si pensem en moments i records d’aquest Casal podríem explicar moltes batalles. Hi hem celebrat centenars d’assemblees i desenes d’actes: concerts, xerrades, cine fòrums, aniversaris, calçotades, clubs de lectura, murals i diades. Hi hem pintat pancartes i ens hi hem deixat la pell per mantenir viva la cultura popular.
D’aquest Casal podríem recordar molts aprenentatges que hem fet, però també nits de festa memorables, concerts de Ressaka Ska i Resiliència, vespres de corrandes o actes mítics com el Militant o la calçotada sense calçots. Enyorarem cantar Els Segadors a ple pulmó a l’inici del Cantabars davant del Casal. A partir d’ara cada vegada que passem per davant d’aquest local recordarem que aquí hi comença part de la nostra història individual i col·lectiva. Podrem explicar que aquí hi vam créixer, vam fer-nos grans i vam començar amistats que ens acompanyaran sempre. Perquè sabem que sense el Casal moltes de nosaltres no ens coneixeríem ni seríem les mateixes. Avui podem dir orgulloses que el Casal és la nostra vida!