Naharina significa ‘la gent del riu’, i és la denominació que van atribuir els antics egipcis als pobles que vivien a prop dels rius Eufrates i Khabur, a Síria. Actualment, pel Khabur només flueix aigua quan plou, ja que Turquia l’ha assecat curs amunt. Per la seva banda, l’Eufrates es veu cada vegada més escanyat, també per les polítiques ecocides d’Erdogan. El poble del riu, sense riu. Aquest és el punt de partida del documental Naharina, que, des de la profunditat històrica dels pobles de Mesopotàmia, explora les arrels comunals que han propiciat la floració d’un sistema polític basat en els nexes comunitaris. L’obra, de 52 minuts, s’endinsa en les comunes, que promouen la participació democràtica de base; les cooperatives, que organitzen el treball i la riquesa de manera horitzontal; les cases de les dones, que han contribuït a l’alliberament i l’autonomia de les dones, i, finalment, les forces de seguretat internes, que han introduït el pensament comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat en un moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat continua causant una destrucció lenta i implacable.